[@more@]
Una conjunció de coses van succeir ahir, i aquest post va néixer de manera natural.
(Encara que per problemes tècnics, no és fins avui que veurà la llum… amb la desesperació conseqüent de la gent que no pot viure sense les meves actualitzacions… 
)
Al que anava, a les conjuncions. Els elements van ser:
- una tarda d'estudi mig engripada
- un record proper d'una gran quantitat d'exemplars de vins de la península de gran antiguitat
- i una cançó de LaCarrau.
El resultat: la dosi d'energia positiva que em proposo contaminar i escampar per tot arreu amb aquest post.
La vida és complicada, a vegades ratlla la merda, però sempre serem nosaltres els que tenim el timó. Sempre està en les nostres mans donar un cop de timó, perquè tot sigui una mica més alegre.
ojo a la lletra!!! preciosa, molt dolça sense ser cursi… perfecta!
Poesia fetillera m'omple els llavis de verí,
un polsim de sort incerta i una dosi de desig,
un regust d'aranja verda, un glop de pastís
i les portes ben tancades per no fugir.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Xocolata la més negra, de l'amarga de debò,
i al cafè no hi tiris sucre, perquè el dolç ja el poso jo!
Mossegades de pa tendre, de coca amb anís
per encendre foc i flames tota la nit.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
Si a dintre d'una capsa guardes cartes i petons,
vés en compte no se t'obri que aquest sol ho esborra tot.
Pessigolles a la panxa, batecs a deu mil,
sobretot no te m'amaguis, queda't amb mi.
Verí dolç, verí dolç com mel i sucre.
VERÍ DOLÇ, LA CARRAU
[@more@]
[@more@]
[@more@]
[@more@]
[@more@]Acabat aquest caòtic, entranyable, divertidíssim, enfeinadíssim i irrepetible cap de setmana, amb festes d'aniversari a l'estil indi (que duren dies i dies), visites internacionals, balls, birres (no moltes, per cert…), feina, endreçaments d'agenda, mails…
[@more@]Ja feia temps que no ho feia, i començava a sentir-ne la necessitat. 
[@more@]
[@more@]
