[@more@]
El dimecres al vespre vaig anar a dormir tard. De festa??? No.
Vaguejant per webs amigues, blocs… i pensant.
I pensava en un debat que havíem tingut hores abans amb bons amics sobre Cuba i Venezuela, i d'aquí vaig pensar amb en Fidel, i casualment quan pensava amb en Fidel, va sonar això…
Ja és història, se n'ha anat. Sigui per malaltia agreujada o per voluntat pròpia, un dels grans de la història del segle XX ha marxat.
Història,
…papà cuentame otra vez, la historia de su colega que también és historia…
Ja no hi ha grans líders polítics…
De la mateixa manera… us adoneu que ara ens toca a nosaltres?
Que ja en fa 40 d'anys del maig del 68?
Que si volem que el món comenci a funcionar d'una altra manera hem de començar a treballar-hi ja?
Un altre dels grans, (aquest any en farà 25 que ja no hi és) ho resumeix com ningú:
Tinc un marc de treball que considero validíssim (tot i que ja se m'acaba i n'hauré de buscar un altre) i altres compromisos de caràcter més personal, però cada vegada estic més convençuda d'una cosa… ORGANITZACIÓ, ORGANITZACIÓ I ORGANITZACIÓ.
I que no ens vulguin enganyar, la política no és el que llegim aquests dies al diari o veiem a la tele. És alguna cosa molt més útil i atractiva.
Quina porta!! Com l’enyoro…
Hi ha tanta història enganxada… però hi ha història que ens empeny a continuar la feina! Perquè recordar és bonic, és positiu i necessari, però recordem per saber qui som, per saber on anem i on volem anar.
Continuem lluitant!
Petonets,